Bibliografia

Títol: L’algoritme d’Ada. La vida d’Ada Lovelace, filla de Lord Byron i pionera de l’era informàtica
Autor: James Essinger
Editorial: ALBA TRAYECTOS
ISBN: 97884-90651384
Ressenya: 150 anys després de la seua mort, un conegut programa informàtic va rebre el nom d'”Ada” en homenatge a Ada Lovelace, l’única filla legítima de lord Byron. Des que matemàtics com Alan Turing van començar a reconéixer la seua contribució, decisiva però oblidada, avui se la considera pionera en l’era de l’ordinador. La seua mare, Annabella Milbanke, després d’abandonar el seu marit l’any 1816, estava decidida a allunyar-la de la “bogeria Byron”, testificada des de diverses generacions, i va voler donar-li una educació severa, centrada en les matemàtiques i que no encoratgés la seua imaginació. No obstant això, quan va complir tretze anys, la nena ja pensava en la màquina de volar; i, als dinou, quan va conéixer Charles Babbage, l’inventor d’un projecte de “màquina analítica” (una sofisticada calculadora), va veure les infinites possibilitats de la nova troballa. La seua aportació, de fet, va ser fonamental: va ser ella qui va establir la diferència entre dades i processament, essencial per a la computació. James Essinger compta amb detalls i amenitat a L’algoritme d’Ada les circumstàncies i el desenvolupament d’aquest inusitat talent, enmig de les pors d’una mare obstinada i el llegat d’un pare tempestuós. Un retrat íntim de la curta però important vida d’Ada Lovelace i, al mateix temps, una breu història d’alta societat londinenca del segle XIX.
Min_Ada Byron_Página_1 Títol: Les emocionants aventures de Lovelace y Babbage
Autor: James Gleick
Editorial: Editorial UOC
ISBN: 9788491163374
Ressenya: Coneix el duo més dinàmic del Londres victorià: Charles Babbage, l’inventor accidental de l’ordinador, i la seua còmplice, Ada Lovelace, comtessa de Lovelace, una peculiar protoprogramadora i filla de Lord Byron. Quan Lovelace va transcriure els plànols de Babbage d’una enorme màquina de calcular en 1842, va afegir anotacions tres vegades més llargues que el text original. Les seues notes contenen la primera aparició de la teoria general de la computació, cent anys abans que l’autèntic primer ordinador es construís. Tristament, Lovelace va morir de càncer una dècada després de la publicació del seu treball, i Babbage mai va arribar a construir les seues màquines.
Títol: De l’àbac a la revolució digital
Autor: Vicenç Torra
Editorial: RBA LIBROS
ISBN: 9788498679908
Ressenya: Al llarg de la seua evolució, les eines de càlcul sempre han sigut resultat de la tecnologia disponible en cada moment i de les formes de numeració de cada cultura. Dels comptes prehistòrics a l’àbac romà, i dels algoritmes àrabs a les primeres calculadores, la història del càlcul ho és, en bona mesura, també dels sistemes de numeració. Al final d’aquesta línia d’evolució, es troben els ordinadors i la informàtica, que es van desenvolupar amb el mateix objectiu: com a eines cada vegada més potents per realitzar càlculs cada vegada més complexos. L’evolució de les eines de càlcul al llarg de la història ens porta de Babilònia a Alexandria, de Roma a la Xina, d’Egipte a l’Índia, i, a través dels segles, ens topem amb Ramon Llull, Charles Babbage, Turing i la seua màquina Colossus… fins a arribar als ordinadors que ja formen part del nostre paisatge quotidià.

Títol: Els innovadors: els genis que inventaren el futur
Autor: Walter Isaacson
Editorial: DEBATE
ISBN: 9788499924663
Ressenya: Després de la seua extraordinària biografia sobre Steve Jobs, a Els innovadors Walter Isaacson explica la fascinant història de les persones que van inventar l’ordinador i Internet, un llibre destinat a convertir-se en la història definitiva de la revolució digital i en una guia indispensable per entendre com va succeir realment la innovació i quins han estat els seus creadors. Aquesta és la història de com funcionen els seus cervells i per què han estat tan inventius, però també de com la seua capacitat per col·laborar i dominar l’art del treball en equip els va fer encara més creatius. En una era que busca fomentar la innovació, la creativitat i el treball en equip, Els innovadors és l’obra que millor mostra com ocorren.

Títol: Història i crítica de la informàtica
Autor: Philippe Breton
Editorial: CATEDRA
ISBN: 9788434708181
Ressenya: Com va néixer la informàtica? Com es va passar dels somnis de l’Antiguitat sobre éssers artificials a l’extraordinari desenvolupament contemporani dels ordinadors? Com i quant ha canviat amb aquests la cultura actual? Philippe Breton tracta, amb aquest llibre, de donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes mitjançant una aproximació global a la història d’aquesta tècnica i una rigorosa anàlisi dels riscos socials i ètics que el seu ús comporta. Escrit per a tots els públics, respon tant als interrogants tècnics del lector neòfit preocupat per l’impacte de la nova tecnologia, com als del versat especialista que desconeix el seu procés d’assimilació a la societat d’avui. Investigador en el Grup d’Estudi i Investigació Científica de la Universitat Louis Pasteur-Strasbourg I, Philippe breton és professor d’Història de la Informàtica a la Universitat de Strasbourg II i consultor al Departament de Comunicacions de la Universitat del Quebec a Montreal.

Títol: D’Euclides a Java. Historia dels algoritmes i dels llenguatges de programació
Autor: Ricardo Peña Marí
Editorial: S.L. NIVOLA LIBROS Y EDICIONES
ISBN: 9788496566149
Ressenya: La nostra història comença, gairebé, al mateix temps que la de la humanitat, ja que, fins i tot, a l’antiga Mesopotàmia es van emprar algoritmes per a descriure certs càlculs relacionats amb transaccions comercials. Aquests han acompanyat, des de llavors, al desenvolupament de les matemàtiques. Al segle XVII van aparéixer les primeres ajudes mecàniques per al càlcul en forma de calculadores de sobretaula, i el segle XIX es conceben les primeres màquines programables. Els primers ordinadors, tal com els coneixem avui, són, però, de mitjans del segle XX. A partir d’aquí, els algoritmes aconsegueixen un desenvolupament sense precedents. El llibre recorre la història d’aquests, prestant especial atenció als temps més recents. En un cert moment, situat cap a l’any 1960, l’èmfasi del llibre passa a descriure els llenguatges de programació, que són els instruments apropiats per comunicar els algoritmes a les màquines que han d’executar-los.

Títol: Trencant codis. Vida i llegat de Turing
Autor: Manuel de León y Ágata Timón
Editorial: Catarata
ISBN: 9788483198858
Ressenya: Aquest llibre pretén traçar la vida del matemàtic britànic Alan Mathison Turing, alhora que repassa els seus èxits més importants. Alan Turing va ser, sens dubte, un dels científics més brillants del segle XX i el seu treball va establir les bases de la informàtica dels nostres dies. Turing va ser també un personatge decisiu en la Segona Guerra Mundial, ja que el seu treball criptogràfic va accelerar el final del conflicte, quan va vulnerar les comunicacions alemanyes trencant els codis de les màquines Enigma. La seua vida va ser difícil, a causa de la persecució i condemna de la seua homosexualitat, que xocava amb els estrictes codis morals de la societat britànica d’aquest temps, i el seu final, tràgic, amb una mort per enverinament, que encara avui segueix sent un misteri.

Títol: La catedral de Turing
Autor: George Dysson
Editorial: DEBATE
ISBN: 9788499922508
Ressenya: “És possible inventar una sola màquina que puga utilitzar per computar qualsevol seqüència computable”, va anunciar el 1936 un jove Alan Turing de vint anys. En els anys 40 i 50, un reduït grup d’homes i dones, liderat per John von Neumann, es va reunir a Princeton, New Jersey, per començar la construcció d’un dels primers ordinadors que materialitzaria la visió d’Alan Turing d’una màquina universal. Els codis generats en aquest embrió d’univers de 5 kilobytes (menys memòria del que requereix una sola icona a la pantalla d’un ordinador actual) van trencar la distinció entre nombres que signifiquen coses i números que fan coses, canviant el nostre univers per sempre. La catedral de Turing és la història de la invenció més constructiva del segle XX, l’ordinador digital, de qui i com la van crear. Un relat històric i profètic que ens explica com el codi va aconseguir conquerir el món, i s’aventura a plantejar el futur de l’univers digital.

Títol: Huit Quirats: una història de l’Edat d’Or del software espanyol (1983-1986) (I)
Autor: Jaume Esteve Gutiérrez
Editorial: STAR-T MAGAZINE BOOKS
ASIN: B008FZPGTC
Ressenya: Sabies que, fa vint anys, Espanya va ser una de les potències del videojoc europeu? Huit Quirats, una història de l’edat d’or del programari espanyol, és un repàs als orígens de la indústria espanyola del videojoc en els temps dels 8 bits.
Potser els huitanta et recorden els anys de l’entrepà de “Nocilla” en sortir de classe, Naranjito, L’Equip A i Mecano. Però també van ser el moment històric en què el videojoc va començar a convertir-se en el monstre que és ara gràcies als microordinadors de 8 bits: el ZX Spectrum, el Amstrad CPC, el MSX, el Commodore 64.
Al voltant d’aquest “tinglado” tecnològic, un grapat de joves imberbes (i algun amb uns quants anys de més) van aixecar, del no-res, una indústria inexistent fins a aquest moment. Noms com Dinamic, Erbe, Made in Spain, Opera o Topo es van guanyar a pols un lloc en el cor d’una generació sencera d’espanyols que va descobrir que l’ordinador servia per a alguna cosa més que per fer els deures de classe.
Si encara se t’estarrufen els cabells quan sents parlar de la Abadia del Crim, Navy Moves, Mad Mix Game, Livingstone, Suposo, La Aventura Original, Abu Simbel Profanation, Silent Shadow, Sir Fred, La Puça, Mot, Lorna, El Misteri del Nil, After the War, Emilio Butragueño o Fernando Martín; si encara se t’escapa una llagrimeta quan algú et parla de Afteroids, Army Moves, Fred, Goody, Desperado, Narco Police, Risky Woods, Rocky, Perico Delgado, Humphrey o París – Dakar, benvingut, perquè estàs a casa.

Títol: Huit Quirats: una història de l’Edat d’Or del software espanyol (1987-1992) (II)
Autor: Jaume Esteve Gutiérrez
Editorial: STAR-T MAGAZINE BOOKS
ASIN: B009XUDMC6
Ressenya: Sabies que, fa vint anys, Espanya va ser una de les potències del videojoc europeu? Huit Quirats, una història de l’edat d’or del programari espanyol, és un repàs als orígens de la indústria espanyola del videojoc en els temps dels 8 bits.
Potser els huitanta et recorden els anys de l’entrepà de “Nocilla” en sortir de classe, Naranjito, L’Equip A i Mecano. Però també van ser el moment històric en què el videojoc va començar a convertir-se en el monstre que és ara gràcies als microordinadors de 8 bits: el ZX Spectrum, el Amstrad CPC, el MSX, el Commodore 64.
Al voltant d’aquest “tinglado” tecnològic, un grapat de joves imberbes (i algun amb uns quants anys de més) van aixecar, del no-res, una indústria inexistent fins a aquest moment. Noms com Dinamic, Erbe, Made in Spain, Opera o Topo es van guanyar a pols un lloc en el cor d’una generació sencera d’espanyols que va descobrir que l’ordinador servia per a alguna cosa més que per fer els deures de classe.
Si encara se t’estarrufen els cabells quan sents parlar de la Abadia del Crim, Navy Moves, Mad Mix Game, Livingstone, Suposo, La Aventura Original, Abu Simbel Profanation, Silent Shadow, Sir Fred, La Puça, Mot, Lorna, El Misteri del Nil, After the War, Emilio Butragueño o Fernando Martín; si encara se t’escapa una llagrimeta quan algú et parla de Afteroids, Army Moves, Fred, Goody, Desperado, Narco Police, Risky Woods, Rocky, Perico Delgado, Humphrey o París – Dakar, benvingut, perquè estàs a casa.

Títol: Obsequium: un relat cultural, tecnològic i cultural de “La Abadía del Crimen”
Autor: Jaume Esteve Gutiérrez
Editorial: OCHO QUILATES
ISBN: 9788461695355
Ressenya: No hi ha joc espanyol de l’Edat d’Or del nostre programari que provoque més debat que La Abadía del Crimen, i Obsequium neix amb la sana intenció d’aportar als seus defensors -i també als seus detractors, per què negar-ho-, els elements suficients per a poder estudiar el joc des de diferents prismes.
Amb què context es va trobar el joc en la seua sortida al mercat? Va ser una bona adaptació de El nom de la Rosa? Per què es va obstinar Joan Delcán a utilitzar aquest controvertit sistema de càmeres? Era tan genial el codi programat per Paco Menéndez o un sense sentit en codi binari? Quina va ser l’acollida del títol a la premsa de l’època? I entre els jugadors? Ha resistit l’envit del temps des d’un punt de vista de jugabilitat implacable? Fins on ha arribat el seu llegat, tant en el terreny del videojoc, com en el social?
Aquestes i altres preguntes són les que es responen a aquest llibre coordinat per Jaume Esteve i en què han participat José Manuel Braña Álvarez, Enrique Colinet, José Manuel Fernández, Antonio Giner, José Antonio Morales, Juan Manuel Moreno, Manuel Pazos i José Luis Sanz.

Títol: L’home que sabia massa: Alan Turing i la invenció de la computadora
Autor: David Leavitt
Editorial: Antoni Bosch
ISBN: 9788495348302
Ressenya: Assetjat per les autoritats i pels seus col·legues, el matemàtic britànic Alan Turing es va suïcidar el 1954 en mossegar una poma ruixada amb cianur. Va ser pioner en el camp de la matemàtica pura, responsable principal de desxifrar el codi Enigma de l’Alemanya nazi per a enviar les seues ordres xifrades, progenitor de les idees que van conduir a la invenció de l’ordinador, homosexual declarat en una època en què aquesta conducta contravenia tant les convencions socials com la llei, … Un personatge, en definitiva, excèntric i brillant, que va ser víctima de la ingenuïtat i la franquesa.