{"id":2077,"date":"2014-12-01T14:22:23","date_gmt":"2014-12-01T14:22:23","guid":{"rendered":"http:\/\/museo.inf.upv.es\/?page_id=2077"},"modified":"2021-05-10T10:21:20","modified_gmt":"2021-05-10T10:21:20","slug":"bibliografia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/bibliografia\/","title":{"rendered":"Bibliografia"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\n\n\n\n
\"Portada<\/td>\nT\u00edtulo<\/b>: Hab\u00eda una vez
\nAutor<\/b>: Mariano \u00c1valos
\nEditorial<\/b>: Acerca\u0301ndonos Editorial
\nISBN<\/b>: 978-987-4400-51-2
\nRese\u00f1a<\/b>: Un recorrido ameno que muestra a los m\u00e1s peque\u00f1os c\u00f3mo la computaci\u00f3n no empez\u00f3 con las computadoras. De una forma did\u00e1ctica, unos simp\u00e1ticos personajes del Museo de Inform\u00e1tica de Buenos Aires muestran la necesidad de toda la humanidad de realizar c\u00e1lculos, las herramientas que ha utilizado desde la antig\u00fcedad y las personas que marcaron hitos fundamentales en esta evoluci\u00f3n y c\u00f3mo lleg\u00f3 el ordenador a la mayor\u00eda de hogares. Internet, el almacenamiento de datos en la nube o la computaci\u00f3n cu\u00e1ntica no son el final, \u00bfte atreves a imaginar el futuro?.
\nEnlace a la obra<\/b>: Pulsa aqu\u00ed.<\/a>
\n\"licencia\"<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n
T\u00edtulo<\/b>: Los L\u00f3gicos
\nAutor<\/b>: Jes\u00fas Mosterin
\nEditorial<\/b>: ESPASA LIBROS
\nISBN<\/b>: 9788467025071
\nRese\u00f1a<\/b>: A trav\u00e9s de las vidas fascinantes y extremas de seis pensadores geniales: Turing, Frege, Cantor, Russell, Von Neumann y G\u00f6del, Jes\u00fas Moster\u00edn nos introduce en un mundo tan desconocido para el gran p\u00fablico como fundamental para la vida. Arrostrando dificultades sin cuento, y muchas veces al borde mismo de la locura, estos fundadores de la l\u00f3gica matem\u00e1tica moderna se enfrentaron a problemas de una dificultad inaudita, que superaron con un esfuerzo intelectual tit\u00e1nico y agotador. Jes\u00fas Moster\u00edn, uno de los fil\u00f3sofos hispanos de mayor prestigio internacional, es profesor de Investigaci\u00f3n en el Instituto de Filosof\u00eda del CSIC, catedr\u00e1tico de L\u00f3gica y Filosof\u00eda de la Ciencia de la Universidad de Barcelona, profesor invitado en varias universidades de Europa, Asia y Am\u00e9rica. De su extensa obra, merecen citarse Los l\u00f3gicos (2000), La naturaleza humana (2006) o Ciencia viva (2006).<\/td>\n		\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n
<\/td>\nT\u00edtulo<\/b>: ENIGMA. La extra\u00f1a vida de Alan Turing
\nAutor<\/b>: Riccioni, Pettinato
\nEditorial<\/b>: Norma Editorial
\nISBN<\/b>: 978-84-679-1978-3
\n Ressenya <\/b>: BASADO EN LA VIDA QUE INSPIR\u00d3 LA PEL\u00cdCULA THE IMITATION GAME
\nUna recreaci\u00f3n llena de humor e inteligencia de la vida del prestigioso cient\u00edfico Alan Turing, el padre de la inteligencia artificial que descifr\u00f3 el misterioso c\u00f3digo nazi \u201cEnigma\u201d. Una personalidad extravagante y so\u00f1adora que llega al c\u00f3mic mediante el dibujo y los colores contundentes de Tuono Pettinato y un divertido gui\u00f3n de Francesca Riccioni.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n\n\n
T\u00edtol: <\/strong>L’algoritme d’Ada. La vida d’Ada Lovelace, filla de Lord Byron i pionera de l’era inform\u00e0tica<\/em>
\nAutor:<\/strong> James Essinger
\nEditorial:<\/strong> ALBA TRAYECTOS
\nISBN:<\/strong> 97884-90651384
\nRessenya:<\/strong>\u00a0150 anys despr\u00e9s de la seua mort, un conegut programa inform\u00e0tic va rebre el nom d'”Ada” en homenatge a Ada Lovelace, l’\u00fanica filla leg\u00edtima de lord Byron. Des que matem\u00e0tics com Alan Turing van comen\u00e7ar a recon\u00e9ixer la seua contribuci\u00f3, decisiva per\u00f2 oblidada, avui se la considera pionera en l’era de l’ordinador. La seua mare, Annabella Milbanke, despr\u00e9s d’abandonar el seu marit l’any\u00a01816, estava decidida a allunyar-la de la “bogeria Byron”, testificada des de diverses generacions, i va voler donar-li una educaci\u00f3 severa, centrada en les matem\u00e0tiques i que no encoratg\u00e9s la seua imaginaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, quan va complir tretze anys, la nena ja pensava en la m\u00e0quina de volar; i, als dinou, quan va con\u00e9ixer Charles Babbage, l’inventor d’un projecte de “m\u00e0quina anal\u00edtica” (una sofisticada calculadora), va veure les infinites possibilitats de la nova troballa. La seua aportaci\u00f3, de fet, va ser fonamental: va ser ella qui va establir la difer\u00e8ncia entre dades i processament, essencial per a la computaci\u00f3. James Essinger compta amb detalls i amenitat a L’algoritme d’Ada<\/em> les circumst\u00e0ncies i el desenvolupament d’aquest inusitat talent, enmig de les pors d’una mare obstinada i el llegat d’un pare tempestu\u00f3s. Un retrat \u00edntim de la curta per\u00f2 important vida d’Ada Lovelace i, al mateix temps, una breu hist\u00f2ria d’alta societat londinenca del segle XIX.<\/td>\n		\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n
\"Min_Ada<\/td>\nT\u00edtol:<\/strong> Les emocionants aventures de Lovelace y Babbage<\/em>
\nAutor:<\/strong> James Gleick
\nEditorial:<\/strong> Editorial UOC
\nISBN: <\/strong>9788491163374
\nRessenya:<\/strong> Coneix el duo m\u00e9s din\u00e0mic del Londres victori\u00e0: Charles Babbage, l’inventor accidental de l’ordinador, i la\u00a0seua c\u00f2mplice, Ada Lovelace, comtessa de Lovelace, una peculiar protoprogramadora i filla de Lord Byron. Quan Lovelace va transcriure els pl\u00e0nols de Babbage d’una enorme m\u00e0quina de calcular en 1842, va afegir anotacions tres vegades m\u00e9s llargues que el text original. Les seues notes contenen la primera aparici\u00f3 de la teoria general de la computaci\u00f3, cent anys abans que l’aut\u00e8ntic primer ordinador es constru\u00eds. Tristament, Lovelace va morir de c\u00e0ncer una d\u00e8cada despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del seu treball, i Babbage mai va arribar a construir les seues m\u00e0quines.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n
T\u00edtol:<\/strong>\u00a0De l’\u00e0bac a la revoluci\u00f3 digital<\/em>
\nAutor:<\/strong> Vicen\u00e7 Torra
\nEditorial:<\/strong> RBA LIBROS
\nISBN:<\/strong> 9788498679908
\nRessenya:<\/strong> Al llarg de la seua evoluci\u00f3, les eines de c\u00e0lcul sempre han sigut\u00a0resultat de la tecnologia disponible en cada moment i de les formes de numeraci\u00f3 de cada cultura. Dels comptes prehist\u00f2rics a l’\u00e0bac rom\u00e0, i dels algoritmes \u00e0rabs a les primeres calculadores, la hist\u00f2ria del c\u00e0lcul ho \u00e9s, en bona mesura,\u00a0tamb\u00e9 dels sistemes de numeraci\u00f3. Al final d’aquesta l\u00ednia d’evoluci\u00f3, es troben els ordinadors i la inform\u00e0tica, que es van desenvolupar amb el mateix objectiu: com a eines cada vegada m\u00e9s potents per realitzar c\u00e0lculs cada vegada m\u00e9s complexos. L’evoluci\u00f3 de les eines de c\u00e0lcul al llarg de la hist\u00f2ria ens porta\u00a0de Babil\u00f2nia a Alexandria, de Roma a la Xina, d’Egipte a l’\u00cdndia, i, a trav\u00e9s dels segles, ens topem amb Ramon Llull, Charles Babbage, Turing i la seua m\u00e0quina Colossus… fins a arribar als ordinadors que ja formen part del nostre paisatge quotidi\u00e0.<\/td>\n		 \"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\nT\u00edtol: <\/strong>Els innovadors: els genis que inventaren el futur<\/em>
\nAutor: <\/strong>Walter Isaacson
\nEditorial:<\/strong> DEBATE
\nISBN: <\/strong>9788499924663
\nRessenya:\u00a0<\/strong>Despr\u00e9s de la seua extraordin\u00e0ria biografia sobre\u00a0Steve Jobs, a Els<\/em> innovadors<\/em>\u00a0Walter Isaacson explica la fascinant hist\u00f2ria de les persones que van inventar l’ordinador i Internet, un llibre destinat a convertir-se en la hist\u00f2ria definitiva de la revoluci\u00f3 digital i en una guia indispensable per entendre com va succeir\u00a0realment la innovaci\u00f3 i quins han estat els seus creadors. Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria de com funcionen els seus cervells i per qu\u00e8 han estat tan inventius, per\u00f2 tamb\u00e9 de com la seua capacitat per col\u00b7laborar i dominar l’art del treball en equip els va fer encara m\u00e9s creatius. En una era que busca fomentar la innovaci\u00f3, la creativitat i el treball en equip, El<\/em>s innovadors<\/em> \u00e9s l’obra que millor mostra com ocorren.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n\n\n\n
T\u00edtol: <\/strong>Hist\u00f2ria i cr\u00edtica de la inform\u00e0tica<\/em>
\nAutor:<\/strong> Philippe Breton
\nEditorial:<\/strong> CATEDRA
\nISBN: <\/strong>9788434708181
\nRessenya:<\/strong> Com va n\u00e9ixer la inform\u00e0tica? Com es va passar dels somnis de l’Antiguitat sobre \u00e9ssers artificials a l’extraordinari desenvolupament contemporani dels ordinadors? Com i quant ha canviat amb aquests la cultura actual? Philippe Breton tracta, amb aquest llibre, de donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes mitjan\u00e7ant una aproximaci\u00f3 global a la hist\u00f2ria d’aquesta t\u00e8cnica i una rigorosa an\u00e0lisi dels riscos socials i \u00e8tics que el seu \u00fas comporta. Escrit per a tots els p\u00fablics, respon tant als interrogants t\u00e8cnics del lector ne\u00f2fit preocupat per l’impacte de la nova tecnologia, com als del versat especialista que desconeix el seu proc\u00e9s d’assimilaci\u00f3 a la societat d’avui. Investigador en el Grup d’Estudi i Investigaci\u00f3 Cient\u00edfica de la Universitat Louis Pasteur-Strasbourg I, Philippe breton \u00e9s professor d’Hist\u00f2ria de la Inform\u00e0tica a la Universitat de Strasbourg II i consultor al Departament de Comunicacions de la Universitat del Quebec a Montreal.<\/td>\n		 \"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\nT\u00edtol:<\/strong> D’Euclides a Java. Historia dels algoritmes i dels llenguatges\u00a0de programaci\u00f3<\/em>
\nAutor:<\/strong> Ricardo Pe\u00f1a Mar\u00ed
\nEditorial:<\/strong> S.L. NIVOLA LIBROS Y EDICIONES
\nISBN: <\/strong>9788496566149
\nRessenya: <\/strong>La nostra hist\u00f2ria comen\u00e7a, gaireb\u00e9, al mateix temps que la de la humanitat, ja que, fins i tot, a\u00a0l’antiga Mesopot\u00e0mia es van emprar algoritmes per a descriure certs c\u00e0lculs relacionats amb transaccions comercials. Aquests han acompanyat, des de llavors, al desenvolupament de les matem\u00e0tiques. Al segle XVII van apar\u00e9ixer les primeres ajudes mec\u00e0niques per al c\u00e0lcul en forma de calculadores de sobretaula, i el segle\u00a0XIX es conceben les primeres m\u00e0quines programables. Els primers ordinadors, tal com els coneixem avui, s\u00f3n, per\u00f2, de mitjans del segle XX. A partir d’aqu\u00ed, els algoritmes aconsegueixen un desenvolupament sense precedents. El llibre recorre la hist\u00f2ria d’aquests, prestant especial atenci\u00f3 als temps m\u00e9s recents. En un cert moment, situat cap a l’any 1960, l’\u00e8mfasi del llibre passa a descriure els llenguatges de programaci\u00f3, que s\u00f3n els instruments apropiats per comunicar els algoritmes a les m\u00e0quines que han d’executar-los.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n\n\n\n
T\u00edtol:<\/strong> Trencant codis. Vida i llegat de Turing<\/em>
\nAutor:<\/strong> Manuel de Le\u00f3n y \u00c1gata Tim\u00f3n
\nEditorial: <\/strong>Catarata
\nISBN:<\/strong> 9788483198858
\nRessenya: <\/strong>Aquest llibre pret\u00e9n tra\u00e7ar la vida del matem\u00e0tic brit\u00e0nic Alan Mathison Turing, alhora que repassa els seus \u00e8xits m\u00e9s importants. Alan Turing va ser, sens dubte, un dels cient\u00edfics m\u00e9s brillants del segle XX i el seu treball va establir les bases de la inform\u00e0tica dels nostres dies. Turing va ser tamb\u00e9 un personatge decisiu en la Segona Guerra Mundial, ja que el seu treball criptogr\u00e0fic va accelerar el final del conflicte, quan va vulnerar\u00a0les comunicacions alemanyes trencant els codis de les m\u00e0quines Enigma. La seua vida va ser dif\u00edcil, a causa de la persecuci\u00f3 i condemna de la seua homosexualitat, que xocava amb els estrictes codis morals de la societat brit\u00e0nica d’aquest temps, i el seu final, tr\u00e0gic, amb una mort per enverinament, que encara avui segueix sent un misteri.<\/td>\n		 \"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\nT\u00edtol:<\/strong> La catedral de Turing<\/em>
\nAutor:<\/strong> George Dysson
\nEditorial: <\/strong>DEBATE
\nISBN:<\/strong> 9788499922508
\nRessenya:<\/strong> “\u00c9s possible inventar una sola m\u00e0quina que puga utilitzar per computar qualsevol seq\u00fc\u00e8ncia computable”, va anunciar el 1936 un jove Alan Turing de vint anys. En els anys 40 i 50, un redu\u00eft grup d’homes i dones, liderat per John von Neumann, es va reunir a Princeton, New Jersey, per comen\u00e7ar la construcci\u00f3 d’un dels primers ordinadors que materialitzaria la visi\u00f3 d’Alan Turing d’una m\u00e0quina universal. Els codis generats en aquest embri\u00f3 d’univers de 5 kilobytes (menys mem\u00f2ria del que requereix una sola icona a la pantalla d’un ordinador actual) van trencar la distinci\u00f3 entre nombres que signifiquen coses i n\u00fameros que fan coses, canviant el nostre univers per sempre. La catedral de Turing \u00e9s la hist\u00f2ria de la invenci\u00f3 m\u00e9s constructiva del segle XX, l’ordinador digital, de qui i com la van crear. Un relat hist\u00f2ric i prof\u00e8tic que ens explica com el codi va aconseguir conquerir el m\u00f3n, i s’aventura a plantejar el futur de l’univers digital.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\n\n\n
T\u00edtol:<\/strong> Huit Quirats: una hist\u00f2ria de l’Edat d’Or del software espanyol (1983-1986) (I)<\/em>
\nAutor:<\/strong> Jaume Esteve Guti\u00e9rrez
\nEditorial:<\/strong> STAR-T MAGAZINE BOOKS
\nASIN: <\/strong>B008FZPGTC
\nRessenya:<\/strong>\u00a0Sabies que, fa vint anys, Espanya va ser una de les pot\u00e8ncies del videojoc europeu? Huit Quirats<\/em>, una hist\u00f2ria de l’edat d’or del programari espanyol, \u00e9s un rep\u00e0s als or\u00edgens de la ind\u00fastria espanyola del videojoc en els temps dels 8 bits.
\nPotser els huitanta et recorden els anys de l’entrep\u00e0 de “Nocilla” en sortir de classe, Naranjito, L’Equip A<\/em> i Mecano. Per\u00f2 tamb\u00e9 van ser el moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 el videojoc va comen\u00e7ar a convertir-se en el monstre que \u00e9s ara gr\u00e0cies als microordinadors de 8 bits: el ZX Spectrum, el Amstrad CPC, el MSX, el Commodore 64.
\nAl voltant d’aquest “tinglado” tecnol\u00f2gic, un grapat de joves imberbes (i algun amb uns quants anys de m\u00e9s) van aixecar, del no-res, una ind\u00fastria inexistent fins a aquest moment. Noms com Dinamic, Erbe, Made in Spain, Opera o Topo es van guanyar a pols un lloc en el cor d’una generaci\u00f3 sencera d’espanyols que va descobrir que l’ordinador servia per a alguna cosa m\u00e9s que per fer els deures de classe.
\nSi encara se t’estarrufen els cabells quan sents parlar de la Abadia del Crim, Navy Moves, Mad Mix Game, Livingstone, Suposo, La Aventura Original, Abu Simbel Profanation, Silent Shadow, Sir Fred, La Pu\u00e7a, Mot, Lorna, El Misteri del Nil, After the War, Emilio Butrague\u00f1o o Fernando Mart\u00edn;<\/em>\u00a0si encara se t’escapa una llagrimeta quan alg\u00fa et parla de Afteroids, Army Moves, Fred, Goody, Desperado, Narco Police, Risky Woods, Rocky, Perico Delgado, Humphrey o Par\u00eds – Dakar, benvingut, perqu\u00e8 est\u00e0s a casa.<\/td>\n		 \"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n
\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/strong><\/td>\nT\u00edtol: <\/strong>Huit Quirats: una hist\u00f2ria de l’Edat d’Or del software espanyol (1987-1992) (II)<\/em>
\nAutor:<\/strong> Jaume Esteve Guti\u00e9rrez
\nEditorial<\/b>: STAR-T MAGAZINE BOOKS
\nASIN: <\/strong>B009XUDMC6
\nRessenya:\u00a0<\/strong>Sabies que, fa vint anys, Espanya va ser una de les pot\u00e8ncies del videojoc europeu? Huit Quirats<\/em>, una hist\u00f2ria de l’edat d’or del programari espanyol, \u00e9s un rep\u00e0s als or\u00edgens de la ind\u00fastria espanyola del videojoc en els temps dels 8 bits.
\nPotser els huitanta et recorden els anys de l’entrep\u00e0 de “Nocilla” en sortir de classe, Naranjito, L’Equip A<\/em> i Mecano. Per\u00f2 tamb\u00e9 van ser el moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 el videojoc va comen\u00e7ar a convertir-se en el monstre que \u00e9s ara gr\u00e0cies als microordinadors de 8 bits: el ZX Spectrum, el Amstrad CPC, el MSX, el Commodore 64.
\nAl voltant d’aquest “tinglado” tecnol\u00f2gic, un grapat de joves imberbes (i algun amb uns quants anys de m\u00e9s) van aixecar, del no-res, una ind\u00fastria inexistent fins a aquest moment. Noms com Dinamic, Erbe, Made in Spain, Opera o Topo es van guanyar a pols un lloc en el cor d’una generaci\u00f3 sencera d’espanyols que va descobrir que l’ordinador servia per a alguna cosa m\u00e9s que per fer els deures de classe.
\nSi encara se t’estarrufen els cabells quan sents parlar de la Abadia del Crim, Navy Moves, Mad Mix Game, Livingstone, Suposo, La Aventura Original, Abu Simbel Profanation, Silent Shadow, Sir Fred, La Pu\u00e7a, Mot, Lorna, El Misteri del Nil, After the War, Emilio Butrague\u00f1o o Fernando Mart\u00edn;<\/em>\u00a0si encara se t’escapa una llagrimeta quan alg\u00fa et parla de Afteroids, Army Moves, Fred, Goody, Desperado, Narco Police, Risky Woods, Rocky, Perico Delgado, Humphrey o Par\u00eds – Dakar, benvingut, perqu\u00e8 est\u00e0s a casa.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n\n\n\n
T\u00edtol: <\/strong>Obsequium: un relat cultural, tecnol\u00f2gic i cultural de “La Abad\u00eda del Crimen”<\/em>
\nAutor:<\/strong> Jaume Esteve Guti\u00e9rrez
\nEditorial:<\/strong> OCHO QUILATES
\nISBN: <\/strong>9788461695355
\nRessenya:<\/strong> No hi ha joc espanyol de l’Edat d’Or del nostre programari que provoque\u00a0m\u00e9s debat que La Abad\u00eda del Crimen<\/em>, i Obsequium<\/em> neix amb la sana intenci\u00f3 d’aportar als seus defensors -i tamb\u00e9 als seus detractors, per qu\u00e8 negar-ho-, els elements suficients per a poder estudiar el joc des de diferents prismes.
\nAmb qu\u00e8 context es va trobar el joc en la seua sortida al mercat? Va ser una bona adaptaci\u00f3 de El nom de la Rosa<\/em>? Per qu\u00e8 es va obstinar Joan Delc\u00e1n a\u00a0utilitzar aquest controvertit sistema de c\u00e0meres? Era tan genial el codi programat per Paco Men\u00e9ndez o un sense sentit en codi binari? Quina va ser l’acollida del t\u00edtol a la premsa de l’\u00e8poca? I entre els jugadors? Ha resistit l’envit del temps des d’un punt de vista de jugabilitat implacable? Fins on ha arribat el seu llegat, tant en el terreny del videojoc, com en el social?
\nAquestes i altres preguntes s\u00f3n les que es responen a\u00a0aquest llibre coordinat per Jaume Esteve i en qu\u00e8 han participat Jos\u00e9 Manuel Bra\u00f1a \u00c1lvarez, Enrique Colinet, Jos\u00e9 Manuel Fern\u00e1ndez, Antonio Giner, Jos\u00e9 Antonio Morales, Juan Manuel Moreno, Manuel Pazos i Jos\u00e9 Luis Sanz.<\/td>\n		 \"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n
\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\nT\u00edtol: <\/strong>L’home que sabia massa: Alan Turing i la invenci\u00f3 de la computadora<\/em>
\nAutor:<\/strong> David Leavitt
\nEditorial: <\/strong>Antoni Bosch
\nISBN: <\/strong>9788495348302
\nRessenya:<\/strong> Assetjat per les autoritats i pels seus col\u00b7legues, el matem\u00e0tic brit\u00e0nic Alan Turing es va su\u00efcidar el 1954 en mossegar una poma ruixada amb cianur. Va ser pioner en el camp de la matem\u00e0tica pura, responsable principal de desxifrar el codi Enigma de l’Alemanya nazi per a enviar les seues ordres xifrades, progenitor de les idees que van conduir a la invenci\u00f3 de l’ordinador, homosexual declarat en una \u00e8poca en qu\u00e8 aquesta conducta contravenia tant les convencions socials com la llei, … Un personatge, en definitiva, exc\u00e8ntric i brillant, que va ser v\u00edctima de la ingenu\u00eftat i la franquesa.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

T\u00edtulo: Hab\u00eda una vez Autor: Mariano \u00c1valos Editorial: Acerca\u0301ndonos Editorial ISBN: 978-987-4400-51-2 Rese\u00f1a: Un recorrido ameno que muestra a los m\u00e1s peque\u00f1os c\u00f3mo la computaci\u00f3n no empez\u00f3 con las computadoras. De una forma did\u00e1ctica, unos simp\u00e1ticos personajes del Museo de Inform\u00e1tica de Buenos Aires muestran la necesidad de toda la humanidad de realizar c\u00e1lculos, las […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-2077","page","type-page","status-publish","hentry","post"],"yoast_head":"\nBibliografia - Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Bibliografia - Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"T\u00edtulo: Hab\u00eda una vez Autor: Mariano \u00c1valos Editorial: Acerca\u0301ndonos Editorial ISBN: 978-987-4400-51-2 Rese\u00f1a: Un recorrido ameno que muestra a los m\u00e1s peque\u00f1os c\u00f3mo la computaci\u00f3n no empez\u00f3 con las computadoras. De una forma did\u00e1ctica, unos simp\u00e1ticos personajes del Museo de Inform\u00e1tica de Buenos Aires muestran la necesidad de toda la humanidad de realizar c\u00e1lculos, las […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2021-05-10T10:21:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/museoinf.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Portada-Habia-una-vez.png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"55 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/\",\"name\":\"Bibliografia - Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/museoinf.webs.upv.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/04\\\/Portada-Habia-una-vez.png\",\"datePublished\":\"2014-12-01T14:22:23+00:00\",\"dateModified\":\"2021-05-10T10:21:20+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"va-VA\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"va-VA\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museoinf.webs.upv.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/04\\\/Portada-Habia-una-vez.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/museoinf.webs.upv.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2021\\\/04\\\/Portada-Habia-una-vez.png\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/en\\\/bibliografia\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Bibliography\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/\",\"name\":\"Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0\",\"description\":\"Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/museo.inf.upv.es\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"va-VA\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Bibliografia - Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Bibliografia - Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0","og_description":"T\u00edtulo: Hab\u00eda una vez Autor: Mariano \u00c1valos Editorial: Acerca\u0301ndonos Editorial ISBN: 978-987-4400-51-2 Rese\u00f1a: Un recorrido ameno que muestra a los m\u00e1s peque\u00f1os c\u00f3mo la computaci\u00f3n no empez\u00f3 con las computadoras. De una forma did\u00e1ctica, unos simp\u00e1ticos personajes del Museo de Inform\u00e1tica de Buenos Aires muestran la necesidad de toda la humanidad de realizar c\u00e1lculos, las […]","og_url":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/","og_site_name":"Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0","article_modified_time":"2021-05-10T10:21:20+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/museoinf.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Portada-Habia-una-vez.png","type":"","width":"","height":""}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Est. reading time":"55 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/","url":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/","name":"Bibliografia - Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0","isPartOf":{"@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/museoinf.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Portada-Habia-una-vez.png","datePublished":"2014-12-01T14:22:23+00:00","dateModified":"2021-05-10T10:21:20+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"va-VA","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"va-VA","@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/#primaryimage","url":"https:\/\/museoinf.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Portada-Habia-una-vez.png","contentUrl":"https:\/\/museoinf.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Portada-Habia-una-vez.png"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/en\/bibliografia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Bibliography"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/#website","url":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/","name":"Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0","description":"Web del Museo de Inform\u00e1tica 2.0","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"va-VA"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2077"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3907,"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2077\/revisions\/3907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}