{"id":7053,"date":"2021-05-24T14:22:13","date_gmt":"2021-05-24T14:22:13","guid":{"rendered":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/?page_id=7053"},"modified":"2022-06-16T13:54:43","modified_gmt":"2022-06-16T13:54:43","slug":"univac2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/museo.inf.upv.es\/va\/univac2\/","title":{"rendered":"UNIVAC"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

L’UNIVAC, el primer computador comercial dels Estats Units<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Diego Garc\u00eda Garijo<\/strong><\/h5>\n

UNIVAC<\/strong> \u00e9s l’acr\u00f2nim d’Universal Automatic Computer<\/em>, va ser dissenyat en la d\u00e8cada dels anys 50 del segle XX per l’empresa Remington Rand<\/strong> i \u00e9s considerat el primer computador comercial desenrotllat als Estats Units. Concebut pels pioners inform\u00e0tics John W. Mauchly<\/strong> i John P. Eckert<\/strong>, este computador estava orientat a grans empreses, tant privades com p\u00fabliques, a causa del seu elevat cost i els seus requeriments d’instal\u00b7laci\u00f3. Amb este computador, entre altres coses, es va elaborar el cens als Estats Units de l’any 1951<\/strong> i es va predir correctament el guanyador de les eleccions presidencials en 1952<\/strong>. En ambd\u00f3s tasques l’UNIVAC I, en aquell moment una estrela medi\u00e0tica, va demostrar ser una m\u00e0quina r\u00e0pida i precisa.<\/p>\n

\"\"<\/a>


Vista general de la instal\u00b7laci\u00f3 de l’UNIVAC.
A l’esquerra tenim Mauchly als comandaments de l’UNIVAC junt amb dos operaris de la m\u00e0quina.<\/p><\/div>\n

Concretament l’UNIVAC emprava al voltant de <\/span>5.000 tubs de buit<\/strong>, cosa prou nova ja que contrastava als quasi 18.000 que usava el llegendari ENIAC, la qual cosa li permetia que la seua dimensi\u00f3 fora m\u00e9s redu\u00eft que l’anteriorment anomenada. Les seues dimensions eren <\/span>3,00 x 4,20 x 2,70 metres<\/strong>, la qual cosa la feia relativament xicoteta per a l’\u00e8poca comparadacon els seus competidors en aquells dies. Els creadors d’esta nova m\u00e0quina van ser <\/span>John P. Eckert<\/strong> i <\/span>John W. Mauchly<\/strong>.<\/span><\/p>\n

\"Els<\/a>

Els creadors de l’UNIVAC estudiant la seua nova m\u00e0quina. A l’esquerra John Presper Eckert i a la dreta John William Mauchly<\/p><\/div>\n


\nEsta m\u00e0quina va ser dissenyada segons el principi de <\/span>programa emmagatzemat<\/strong>, un concepte sorgit durant el disseny de l’ENIAC, tamb\u00e9 constru\u00eft per Eckert i Mauchly, i formalitzat pel fam\u00f3s f\u00edsic i matem\u00e0tic <\/span>John von Neumann<\/strong>. El model descriu una arquitectura composta per una <\/span>unitat de control<\/strong> connectada a una <\/span>mem\u00f2ria<\/strong>, i esta mem\u00f2ria connectada al seu torn amb un <\/span>dispositiu d’entrada<\/strong>, un <\/span>altre d’eixida<\/strong> i una <\/span>unitat aritmeticol\u00f2gica<\/strong>, la qual s’encarrega de dur a terme les operacions que van sent emmagatzemades en la mem\u00f2ria rebudes pel dispositiu d’entrada. Tant el dispositiu d’entrada com el d’eixida estava constitu\u00eft per <\/span>cintes magn\u00e8tiques<\/strong>.<\/span><\/p>\n

\"Arquitectura<\/a>

Arquitectura de l’UNIVAC Convertidor de targetes perforades a cinta Computadora central Panell principal Dispositius d’entrada i eixida<\/p><\/div>\n

La mem\u00f2ria<\/strong> empleada en l’UNIVAC va ser de tipus <\/span>l\u00ednia de retard<\/strong>, la qual era capa\u00e7 d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi f\u00edsic. La seua composici\u00f3 estava b\u00e0sicament constitu\u00efda per <\/span>un tub farcit de mercuri<\/strong> amb un transductor piezoel\u00e8ctric en cada extrem.<\/span><\/p>\n

\"La

La mem\u00f2ria de l’UNIVAC. En la imatge podem apreciar la difer\u00e8ncia de grand\u00e0ria amb les actuals mem\u00f2ries i la complexitat d’esta.<\/p><\/div>\n

La cinta magn\u00e8tica<\/strong> \u00e9s un tipus de mig o suport d’emmagatzemament de dades<\/strong> que es grava en pistes sobre una banda pl\u00e0stica amb un material magnetitzat, generalment \u00f2xid de ferro o algun cromat<\/strong>. El tipus d’informaci\u00f3 que es pot emmagatzemar en les cintes magn\u00e8tiques \u00e9s variat, com a v\u00eddeo, \u00e0udio i dades.<\/p>\n

\"L'UNIVAC<\/a>

L’UNIVAC usava cintes magn\u00e8tiques. Emmagatzemaven dades de qualsevol tipus i van ser molt noves per a l’\u00e8poca.<\/p><\/div>\n

Quant a la <\/span>programaci\u00f3<\/strong> es referix, la <\/span>unitat b\u00e0sica<\/strong> de la mem\u00f2ria de l’UNIVAC \u00e9s la <\/span>paraula<\/strong>. Una paraula sempre cont\u00e9 <\/span>12 car\u00e0cters o d\u00edgits<\/strong>. Hi ha 63 possibles car\u00e0cters disponibles, i qualsevol combinaci\u00f3 de 12 d’estos 63 car\u00e0cters constitu\u00efx una paraula. La mem\u00f2ria de l’UNIVAC t\u00e9 capacitat per a albergar o recordar <\/span>1000 paraules<\/strong>, les quals podr\u00edem visualitzar en caixes per a una millor comprensi\u00f3, i cada caixa cont\u00e9 una \u00fanica paraula amb els seus corresponents 12 car\u00e0cters. Per a fer refer\u00e8ncia a cada una de les caixes, utilitzem una <\/span>direcci\u00f3 de mem\u00f2ria<\/strong>, on cada posici\u00f3 \u00e9s una caixa i les quals estan numerades <\/span>des de la 000 fins a la 999<\/strong>.<\/span><\/p>\n

\"Caixes<\/a>

Caixes de la mem\u00f2ria de l’UNIVAC. Com podem apreciar en la imatge, es podien emmagatzemar tant n\u00fameros com lletres i la quantitat total de paraules emmagatzemades ascendia a 1000, anant de la 000 a la 999.<\/p><\/div>\n

Emprant un <\/span>simulador<\/strong> d’UNIVAC, hem dut a terme un programa que calcula el <\/span>factorial<\/strong> d’un n\u00famero donat. En les fotografies inferiors podem apreciar el codi del dit programa en llenguatge UNIVAC (imatge de l’esquerra) . La l\u00ednia <\/span>[000]<\/strong> cont\u00e9 la instrucci\u00f3 necess\u00e0ria per a carregar el n\u00famero 1 i comen\u00e7ar amb la multiplicaci\u00f3 gr\u00e0cies a la instrucci\u00f3 <\/span>L00 011<\/strong>. La segona part de la instrucci\u00f3 d’eixa cel\u00b7la \u00e9s un simple bot. La <\/span>[001]<\/strong>, cont\u00e9 la instrucci\u00f3 de multiplicaci\u00f3 pel n\u00famero emmagatzemat en la cel\u00b7la [012] (el qual usarem d’acumulador per a multiplicarpor +1 cada vegada) i guarda el resultat obtingut en la cel\u00b7la [013], que \u00e9s la cel\u00b7la on anirem acumulant el resultat del factorial. Una vegada multiplicat, carreguem en rL el contingut de la cel\u00b7la [012] i en rA el contingut de la cel\u00b7la [010] (on tenim el n\u00famero del qual estem calculant el factorial) per mitj\u00e0 de les instruccions <\/span>L m i B m<\/strong> respectivament per a, en la seg\u00fcent l\u00ednia, comparar els dits registres per mitj\u00e0 de la instrucci\u00f3 <\/span>Q00 009<\/strong>, la qual, si ambd\u00f3s registres s\u00f3n iguals, botar\u00e0 a la l\u00ednia <\/span>[009] que \u00e9s l’encarregada d’imprimir el resultat per pantalla i parar l’execuci\u00f3 del programa<\/strong>. En cas contrari, el programa cont\u00ednua amb normalitat en la l\u00ednia [005], la qual c\u00e0rrega el contingut de la cel\u00b7la [012] una vegada m\u00e9s per a sumar-li 1 i poder aix\u00ed multiplicar pel n\u00famero seg\u00fcent una vegada es complete el bucle. A m\u00e9s carreguem el contingut de la cel\u00b7la [013] per a mantindre el registre rL actualitzat. Finalment, la l\u00ednia [006] consta d’una instrucci\u00f3 buida i un bot incondicional, que redirigix el codi a la l\u00ednia [001], <\/span>fent que el codi s’execute recursivamente<\/strong> fins que es complete la comparaci\u00f3 que el registre [012] i [010] siguen iguals. En la imatge de la dreta podem apreciar el <\/span>debug del simulador<\/strong>, de manera que observem els passos que ha anat fent durant l’execuci\u00f3.<\/span><\/p>\n\n\t\t