Software

La distinció entre l’arquitectura d’una màquina i el conjunt de programes que aquesta màquina pot executar, es manifesta ja des dels primers treballs d’Alan Turing i la seua formalització matemàtica d’un dispositiu polivalent de càlcul (la màquina de Turing).

Aquesta divisió també va estar present anteriorment en la Màquina Analítica de Charles Babbage.

Malgrat no ser construïda per motius tecnològics, Ada Byron va dissenyar per a ella el que va ser el primer programa publicat de la història.

Aquestes dues cares de la mateixa moneda les coneixem hui com a maquinari i programari.

Encara que aquesta distinció sembla perdre’s en el disseny del ENIAC, un dels primers computadors electrònics, construït pels EUA durant la Segona Guerra Mundial: la programació es realitzava girant commutadors i connectant directament els diferents elements del computador, donant com a resultat programes molt complicats i pròxims al maquinari. Cal destacar el treball de les ENIAC women com a programadores d’aquest computador.

Precisament per a reduir l’esforç de programació, Kathleen Booth va desenvolupar en 1950 el primer llenguatge assemblador en el Birkbeck College de Londres.

D’aquesta dècada són els primers programes que, reunint treballs que s’executaran per lots, permetien augmentar la productivitat.

L’evolució d’aquests programes que gestionen l’accés als serveis que ofereix el maquinari, conduirà amb el temps al sistema operatiu modern.

En la dècada de 1960 va aparéixer l’US/360, un sistema operatiu de, inicialment, 6 KB que va evolucionar des del processament per lots a la multitarea, i incloïa un llenguatge de control de processos.

A la fi d’aquesta dècada, John Backus va desenvolupar un compilador per a FORTRAN, el primer llenguatge de programació modern. FORTRAN sorgeix amb la finalitat de reduir l’esforç de programació de l’IBM 704 i és encara utilitzat en aplicacions de computació científica. UNIX, base de la gran majoria de sistemes operatius actuals, va aparéixer en 1969, el mateix any en què arribem a la Lluna.

En la dècada dels 70, les empreses informàtiques desenvolupaven tant el maquinari com les aplicacions, i tots dos es distribuïen conjuntament.

Diferents processos judicials als EUA van determinar il·legal aquesta manera de distribució, que forçava a l’usuari a comprar o llogar el maquinari en el moment de la compra d’un determinat programari. Va ser així com les empreses d’informàtica van ser obligades a llicenciar de forma separada aquests dos productes.

A la fi dels anys 70 apareixen les primeres computadores prou econòmiques per a arribar a les llars. Això va impulsar una indústria de desenvolupament d’aplicacions independent de les empreses que construïen i comercialitzaven el maquinari.

Les aplicacions es distribuïen publicant el seu codi en revistes periòdiques, la qual cosa forçava a l’usuari a introduir-lo en les seues computadores, o bé en cintes magnètiques similars a les empleades en la reproducció de música i que eren d’ús comú.

En els anys 80 diferents factors van implicar canvis profunds: d’una banda l’aparició i èxit de vendes de l’ordinador personal d’IBM (i del sistema operatiu MS-DOS) i, per un altre, l’aparició de versions clòniques, més econòmiques, de l’IBM PC que podien executar el mateix sistema operatiu i les mateixes aplicacions. En conjunt, això va provocar l’explosió en el nombre de computadores i un increment de la demanda de molts tipus d’aplicacions. Per exemple, WordPerfect per al processament de textos, fulls de càlcul com Lotus1-2-3, bases de dades com dBase o CorelDraw per a disseny gràfic.

La facilitat de còpia i els nous i econòmics suports d’emmagatzematge (discos flexibles principalment), van permetre la còpia no autoritzada del programari i la seua ràpida difusió. D’aquesta època data també la proliferació de llibres i manuals sobre aplicacions deslligada de la documentació oficial.

Dels anys 80 és també el germen del Programari Lliure. El projecte GNU, iniciat en 1983 per Richard Stallman, buscava obtindre un sistema operatiu basat en UNIX, compatible amb ell, però el codi del qual font fóra públic i gratuït. El programari lliure hui no es limita al sistema operatiu Linux i inclou aplicacions com el navegador web Firefox o el paquet ofimàtic LibreOffice.

L’aparició d’Internet en els anys 90 va modificar l’escenari mundial i va permetre la distribució d’informació codificada de manera digital, la més eficient i econòmica de la història. La vida del CD-ROM com a suport d’emmagatzematge estava sentenciada. L’increment de l’amplada de banda de la xarxa i l’adveniment a principis del segle XXI de dispositius com a tauletes i mòbils, ha conduït a la distribució i actualització de programari, fins i tot per als computadors tradicionals, a través de botigues d’aplicacions vinculades a un determinat sistema operatiu.