L’any 1969, Ken Thomson i Dennis Ritchie desenvolupen als laboratoris Bell el llenguatge B, un llenguatge imperatiu, procedimental, no tipat, pensat per a implementar aplicacions no numèriques, recursives i independents de la màquina on s’executaren.

A partir de l’aparició d’arquitectures més modernes (a partir de PDP-11 de Digital el 1970), l’absència de tipus es comença a veure com un problema i Denis Ritchie comença a fer canvis en el llenguatge per a introduir, inicialment, els tipus de dades el 1971. Aquestes modificacions continuen els anys següents i esdevé un llenguatge nou B, que posteriorment es converteix en C, que permet reescriure el nucli d’UNIX per a PDP-11 (originalment desenvolupada en assemblador com tots els sistemes operatius fins en aquell moment). A partir d’UNIX versió 2 s’inclogueren en la distribució tant el compilador de C com algunes utilitats i a partir dels anys 70 i 80 del s. XX en una àmplia varietat de minicomputadors, ordinadors centrals i microcomputadors, com ara l’IBM PC.

A banda del seu ús en la implementació de sistemes operatius, la programació de sistemes, la seua eficiència fa que, habitualment, compiladors per a altres llenguatges de programació es programen en C (com ara Python, Perl o PHP). També està present totalment o parcialment en aplicacions de càlcul intensiu, com són Matlab o Matemàtica. D’altra banda, la seua disponibilitat fa que siga considerat com a llenguatge per a portabilitat.

Buscant mantenir l’eficiència i flexibilitat de C, Bjarne Stroustrup estén C el 1979 i busca incloure característiques de programació d’altres llenguatges (Simula) i que permeta la programació orientada a objectes. Estandarditzat per primera vegada el 1998, C++ està tan àmpliament estès com C, i s’utilitza des de la indústria del videojoc fins al desenvolupament d’aplicacions de rendiment crític (com per exemple l’encaminament telefònic o programari de control de naus espacials).

Deixant a banda les seues extensions més conegudes, C++ i Objective-C, la influència de C és molt palesa en altres llenguatges, com ara AWK, PHP, Java, JavaScript, D o C#, que de manera premeditada usen la seua “aparença”. Hui dia (2021), C i C++ ocupen, respectivament, la 1a i 4a posicions i, en el rànquing TIOBE de popularitat de llenguatges de programació, C és el llenguatge més utilitzat per a la programació de programes i es considera com la llengua vehicular (lingua franca) de la comunitat de codi obert (open source).