En àmbits com són la ciència, l’enginyeria, l’economia o la navegació, no solament es compta: també es mesura. S’utilitzen nombres com ara pi (π), amb un valor exacte que no es pot representar numèricament, i es combinen valors molt grans, com per exemple la velocitat de la llum, amb uns altres de molt petits, com és l’energia d’un protó. Per això, en els documents s’usa la notació de coma flotant i és de gran importància la precisió dels càlculs. A més de les operacions de suma, resta, multiplicació i divisió, s’apliquen funcions matemàtiques com ara les exponencials i trigonomètriques que s’estudien en educació secundària. En aquest àmbit, els àbacs i les calculadores comercials, que manegen nombres en coma fixa, no són útils.
Les taules matemàtiques foren un recurs utilitzat des del segle XVII. Les creaven especialistes i després es copiaven o imprimien per a fer-les accessibles a la comunitat. Així es difongueren les taules de logaritmes i les taules trigonomètriques. La idea del logaritme es materialitzà en la regla de càlcul, instrument mecànic que permet multiplicar i dividir mitjançant el desplaçament de regles amb escales logarítmiques impreses. Les taules matemàtiques i regles de càlcul formaven part de l’equip de qualsevol professional de l’enginyeria fins als anys 70 del segle passat.
A mitjan segle XX arribaren els computadors electrònics, que demostraren rapidesa i precisió en els càlculs fets per circuits digitals, però inicialment eren eines complexes i cares, només accessibles a les grans corporacions. Els transistors i circuits integrats, en combinació amb altres avanços, com ara els díodes LED, la impressió tèrmica, les targetes magnètiques, les bateries recarregables o el polièster, feren possible el disseny de màquines electròniques de càlcul aptes per a l’ús personal.
Les primeres calculadores electròniques tenien el mateix aspecte i maneig que les pesants calculadores mecàniques de comptabilitat. Però l’electrònica esdevingué microelectrònica i, a final dels anys 60, Texas Instruments, una empresa estatunidenca dedicada als semiconductors, comercialitzà la Cal Tech que només pesava 1,3 kg. Al Japó, Canon va presentar el seu Pocketronic el 1970 (800 grams) i Busicom la LE-HANDY el 1971 (300 grams). Totes aquestes calculadores aplicaven les quatre operacions elementals en coma fixa i poc més.
El 1968, Hewlett Packard, un fabricant estatunidenc d’equips electrònics i computadors, comercialitzà la calculadora d’escriptori basada en transistors HP 9100 A. Pesava ni més ni menys que 20 kg, manejava nombres en coma flotant i disposava de funcions matemàtiques avançades: trigonomètriques, exponencials i logaritmes. A més, era programable; és a dir, permetia definir tandes d’operacions que s’aplicaven a tantes dades com calguera. El 1972 presentà la primera calculadora científica que cabia a la butxaca de la camisa: la llegendària HP-35, d’uns 200 grams. I el 1974 arribà la HP-65, una calculadora de 300 grams amb la funcionalitat del model 9100 que també era programable i emmagatzemava dades i programes en fitxes magnètiques. La HP-65 va pujar a l’espai com a computador d’emergència en la missió Apollo-Soiuz perquè el pes embarcat a la nau era un factor crític.
L’ús de calculadores científiques de butxaca es va estendre per tots els països industrialitzats. També es dissenyaren calculadores financeres, una variant especialitzada en els càlculs habituals entre els economistes. Als Estats Units destacaren les calculadores de Texas Instruments, més barates que les de Hewlett Packard; la primera calculadora científica de la marca va ser la SR-50. Ací, les sigles SR significaven Slide Rule, és a dir, regla de càlcul. Al Japó destacà Casio; al Regne Unit Sinclair Radionics; a l’URSS Elektronika (Электроника). Els preus baixaren ràpidament i les calculadores es difongueren entre estudiants de secundària i universitaris. Proliferaren les revistes on els aficionats es comunicaven trucs i programes. En poc de temps es deixaren de fabricar les regles de càlcul i els llibres de taules.
A mesura que creixia el nombre de transistors integrats en un xip, augmentà la funcionalitat de les calculadores. Per exemple, entre els productes presentats per Casio el 1985 trobem un model que interpretava el llenguatge de programació BASIC i la primera calculadora gràfica, amb una pantalla de 96 x 64 punts que mostrava vuit línies de text de 16 caràcters cadascuna i dibuixava funcions matemàtiques. Si tenim en compte que els fabricants venien programes i perifèrics compatibles, veiem un mercat paral·lel al dels computadors personals. Menys potents que els computadors personals dels anys 90, les calculadores electròniques tenien l’avantatge de ser més lleugeres i cabre en qualsevol lloc. Avui dia són un segment de mercat en declivi respecte a la difusió d’aplicacions que les emulen en computadors portàtils, telèfons intel·ligents i tauletes.