L’ENIAC un pioner dels computadors

Enrique Osset Vicente

ENIAC, és l’acrònim d’Electronic Numerical Integrator and Computer, va ser un encàrrec del laboratori de balística USA amb la Moore School de Filadèlfia sent J. Presper Eckert el seu enginyer cap i John W. Mauchly l’enginyer consultor. Es va acabar de construir en 1945, traslladat en 1947 al polígon de proves d’Aberdeen, va ser modificat per a millorar-ho i va acabar retirat del servici en 1955. Amb l’experiència de l’ENIAC es va definir l’arquitectura dels computadors moderns o arquitectura von Neumann

Video de ENIAC funcionant

El nostre agraïment a Footage file.

L’estructura de l’ENIAC pot paréixer una exageració, pesava 27 tones, amb quaranta components de 0,6 metres d’ample, per 2,7 d’altura i 0,7 de profunditat, disposats U. Ocupava una habitació d’uns 10 x 17 metres, necessitava refrigeració, perquè elevava molt la temperatura al funcionar consumint 174kW. Estava construït amb 17.468 vàlvules de buit, la tecnologia puntera dels anys quaranta.

Pantalla de inicio

Vista general de la instalación del ENIAC

A la izquierda en portátil1 Eckert y Mauchly, Bartik, Goldstine y Lichterman sobre la lectora IBM

Era un computador de propòsit general capaç de resoldre diversos problemes, càlcul diferencial i integral, disposava de 20 acumuladors sumadors, un multiplicador i un divisor arrel quadrada, amb un programador mestre, més una memòria interna només lectura, de 312 números i una altra externa a base de targetes perfores que podia llegir i imprimir.

Pantalla de inicio

Arquitectura del ENIAC

Control global y programación

Aritmética y almacenamiento

Memoria

Entrada y salida

Los buses

No tenia sistema operatiu ni programa emmagatzemat. Es manejava per sis programadores, connectant els mòduls, mitjançant cables mànega i posant els seus interruptors en les posicions adequades. Això li permetia encadenar càlculs i passar dades d’un mòdul a un altre.

Pantalla de inicio

Las chicas del ENIAC como se las llamaba

En la foto se aprecia lo complicado que resultaba programar conectando cables y fijando interruptores

Aquells ordinadors només emmagatzemaven els números que empraven en les seues operacions. El ENIAC, per raons tècniques del moment, usava el sistema de numeració decimal en lloc del binari actual i podia manejar números de fins a 20 xifres. Amb ell es van fer des de taules de tir artilleres a complexos càlculs físics sobre la bomba d’hidrogen. Va marcar una fita que va ser l’arrancada dels ordinadors actuals, és una baula important en el començament de l’evolució informàtica, l’arquitectura dels computadors actuals es va definir en la seua construcció.

Pantalla de inicio

El ENIAC usaba válvulas de vacío

Se conectaban por la parte trasera de los módulos en grupos intercambiables

Les seues capacitats, amb cinc mil sumes per segon, era mil vegades més ràpid que les calculadores del seu temps. A més, feia unes 35 multiplicacions per segon i unes 3 divisions o arrels quadrades, encara que hui ens semble molt limitat.

Pantalla de inicio

A. Burks y JJ. Bartik frente al multiplicador de alta velocidad

Era la joya del ENIAC con sus tablas de multiplicar multiplicaba de golpe, cada cifra del multiplicador por el multiplicando.

Amb el programador mestre es podien repetir bucles d’instruccions, similar a un FOR de grandària fixa, a més podia controlar amb una bifurcació condicional o instrucció IF. En el seu aspecte destacaven els acumuladors amb els quadres de llums, o “*Blinken *ligths” vistos en el vídeo, mentre calculava es desplaçaven de baix a dalt, convertint el moviment de llums en la imatge dels ordinadors antics.

Pantalla de inicio

JJ. Bartik y F. Bilas frente al programador maestro

Permitía programar bucles de tamaño fijo, incluso anidadarlos

El computador bàsicament resolia totes les operacions fent sumes i restes, encara que per a multiplicar tenia unes taules que li donaven els resultats directament. Els acumuladors es deien així perquè sumaven tot el que arribava a ells. Com només sumaven, per a restar sumaven el número negatiu. Com a curiositat, l’arrel quadrada es feia sumant imparells a partir de l’u. Es pot comprovar amb el 9, és 1 + 3 + 5, total 3 imparells sumats, després l’arrel de 9 és tres. És una propietat de la suma d’una sèrie, encara que amb números grans cal fer moltes sumes.

Pantalla de inicio

Circuitos del multiplicador

Recorrido interno de los datos, arriba en azul, las tablas de multiplicar decenas y unidades

El ENIAC es manejava per sis programadores seleccionades del laboratori de balística de l’exèrcit. Van haver d’aprendre a programar des de zero amb una computadora que resultava molt complicada, perquè es feia manualment sobre la pròpia màquina, sobre el maquinari, connectant llargs i voluminosos cables. Així en els primers estudis, per a aconseguir els càlculs d’un treball que va usar dues hores de ENIAC, es van necessitar dues setmanes programant la màquina, cableando, posant interruptors que tenia uns quants milers i comprovant que operava correctament. Les programadores van ser ignorades i la seua labor no va ser reconeguda fins als anys huitanta.

 

Video “Las mujeres del ENIAC”

Nuestro agradecimiento a AUICtv file

El ENIAC va ser retirat del servei fa 60 anys. Hui només queda una rèplica d’aquest, el projecte ENIAC-on-a-Xip, amb la seua lògica i funcionament controlats mitjançant un xip, desenvolupat per la Universitat de Pennsylvania i un simulador anomenat eniac.jar realitzat per Till Zoppke de la Universitat lliure de Berlín, és una aplicació de *java que permet programar com es feia en el ENIAC original.

Pantalla de inicio

G. Beck y B. Snyder repasando conexiones

A la derecha las 3 tablas de funciones portátiles y a la izquierda la maraña del cableado de módulos

Moltes gràcies pel teu temps i espere que hages gaudit amb el ENIAC.