El Llenguatge de Programació Prolog

A partir d’un projecte per al tractament algorítmic del llenguatge natural en els anys 70 sorgeix Prolog com a llenguatge de programació declaratiu.

Sota el paradigma declaratiu, els programes s’expressen en termes de relacions; en el cas de Prolog, es componen de clàusules de Horn, del tipus “modus ponendo ponens”, que descriuen regles del tipus “Si és veritat l’antecedent, llavors és veritat el consegüent“.

En Prolog no hi ha instruccions de control. La seua execució es basa en dos conceptes: la unificació i la tornada enrere (backtracking). Així, una execució es redueix a qüestionar una pregunta respecte a les regles descrites.

Mitjançant la unificació es determinen un conjunt de regles susceptibles de ser aplicades, Prolog n’escull la primera, i repeteix el procés fins a determinar si la qüestió és vertadera o falsa. En cas de ser falsa, es retrocedeix en l’últim punt d’elecció, i se selecciona la següent regla aplicable. Hi ha un conjunt de regles predefinides per a interactuar amb el sistema i permetre operacions d’entrada/eixida, gràfics o comunicació.

A pesar que Prolog és un dels primers llenguatges de programació lògica, continua sent popular avui dia, amb distintes implementacions disponibles, tant de lliure distribució com comercials. Prolog ocupa la 26a posició en el rànquing TIOBE de popularitat de llenguatges de programació (2021).