El comptòmetre

El comptòmetre, la primera calculadora mecànica impulsada per tecla

Joan Antoni García Canut

El comptòmetre que fou la primera calculadora mecànica impulsada per tecla, va ser patentat durant el 1887 a Chicago (Estats Units) per Dorr Eugene Felt. Aquest invent va ser tot un avanç per al càlcul del comerç, ja que era una calculadora capaç de realitzar càlculs ràpidament mitjançant la pulsació de diverses tecles al mateix temps utilitzant tants dits com els que eren requerits. Va ser la primera en construir-se industrialment a gran escala gràcies a la seua simplicitat d’ús, rapidesa i fiabilitat suficients per aportar beneficis econòmics significatius amb el tractament de les dades empresarials. Va tindre una gran acceptació extraordinaria exportant-se per tot el món.

Felt

Dorr Eugene Felt (1862-1930)

El comptòmetre estava inspirat bàsicament per  la màquina impulsada per tecla de Thomas Hill, patentat als Estats Uints en 1857 i per la Pascalina que fou inventada per Blaise Pascal. Sols canviant les rodes d’entrada de la Pascalina per les columnes de tecles de Hill, el comptòmetre va ser inventat. La principal similitud entre la Pascalina i el comptòmetre era l’ús del complement a 9 en les operacions de restar.

Models

Al llarg de la seua vida, Dorr Eugene Felt va patentar gràcies al seu soci Robert Tarrant una gran varietat de models de comptòmetres, desde el més primitiu i bàsic fins al més sofisticat. La gran quantitat de models estaven formats per teclats de 8, 9 o 10 columnes. Per altra banda hi havien models amb teclats formats per 12, 16 o fins inclús 20 columnes. Un comptòmetre amb més de 10 columnes estava fabricat per a poder realitzar càlculs amb monedes esterlines, monedes d’India i longituds i pesos universals. Per altra banda, les tres columnes de la dreta tenien tecles fins el número 11, tot açò per a realitzar càlculs amb penics i centaus. A continuació es detallen els models més importants:

La caixa de macarrons

Aquest model rep el nom de caixa de macarrons ja que la seua carcassa estava formada per una caixa de macarrons. Les tecles estaven formades per pinxos de carnisseria, les guies principals formades per grapes d’una ferreteria i una varietat de bandes elàstiques que s’utilitzarien per als molls. A la imatge següent es pot veure el model més primitiu d’un comptòmetre:

la-caixa-de-macarrons

El model més primitiu dels comptòmetres format per una caixa de macarrons.

El model amb carcassa de fusta

Aquest model va ser fabricat durant els anys 1887-1903. És el model més simple i primitiu dels comptòmetres d’aquesta família. Tota la seua carcassa és de fusta, tal com indica el seu nom, i les tecles tenen forma octogonal i recobertes de metall. A més tenia incorporada una palanca per a reiniciar els registres a zero. Aquesta idea ja quedaria implantada per a la resta de models posteriors. A la imatge següent es pot veure aquest model:

comptòmetre-amb-carcassa-de-fusta

El model amb la carcassa de fusta més simple dels comptòmetres.

Model B

En aquest apartat podríem incloure els models A, C i D que són més o menys semblants al model B. Per això, en explicar el model B la resta ja queden inclosos en aquest. A diferència del model anterior que estava format per una carcassa de fusta, el model B està format per una carcassa de ferro. Just baix de les tecles amb el número 1, van incorporats uns indicadors decimals amb el número de columna a la que pertanyen. A més, uns inhibidors de restes que s’utilitzaven en operacions de restar i així evitar el préstec d’una resta.

comptòmetre-model-b

El model B amb la carcassa de ferro.

Model J

En aquest model podríem incloure també els models E, F i H ja que la principal característica que tenen en comú és la tecla controlada (Controlled Key). És un mecanisme consisteix en detectar i corregir pulsacions incompletes, com per exemple no polsar la tecla fins al final del seu recorregut. Aquest mecanisme bloquejava tot el teclat menys la columna i la tecla en la que s’havia produït l’error. Una vegada detectada la tecla causant de l’error, es tornava a polsar de manera correcta i es polsava una tecla anomenada tecla d’alliberament. Ja resolt l’error, ja es podia tornar a l’operació anterior. Aquestos models tenen la tecla d’alliberament situada al costat de la tecla número 9 de la primera columna.

mecanisme-controlled-kley

El botó d’alliberament permet reanudar l’operació després de corregir l’error de pulsació de tecla.

Altres canvis importants respecte als models anteriors foren el logotip del comptòmetre dibuixat a la part frontal i posterior, la instal·lació de senyals tàctils i visuals (al polsar les tecles i posar registre a zero). Aquestes noves característiques, milloraren la velocitat i precisió de l’operador. La imatge següent mostra el model J:

comptòmetre-model-j

El model J de la imatge pertany al museu d’informàtica.

 

Model K

Aquest model elèctric fou introduït durant la meitat de la dècada de 1930 i va tindre un èxit notable, ja que els models mecànics eren molt fàcils d’operar i menys costosos de mantenir. La principal diferència respecte als anteriors models es el canvi del seu disseny de carcassa exclusivament per acomodar els canvis necessaris del mecanisme elèctric. Totes les restants característiques que es poden trobar en aquest model són les mateixes que als models anteriors.

comptòmetre-model-k

El model K va ser el primer model en incorporar un mecanisme elèctric.

Model M

Fabricat justament abans de la Segona Guerra Mundial, el model M té un nou disseny de carcassa de la caixa amb una forma més simètrica i redona. A més, la carcassa està recoberta de metall i pintada de color verd obscur.

comptòmetre-model-m

Es pot observar el primer registre marcat amb color roig.

A diferència dels anteriors models que tenen la palanca per a reiniciar els registres a zero al costat de la carcassa, en aquest model es troba també a la dreta però a la part superior del comptòmetre. Els registres que no s’utilitzaven quan es realitzaven càlculs quedaven ocults mitjançant unes persianes amb el relleu d’un zero. El primer registre a partir d’aquest relleu estava marcat amb color roig.

Model 3D11

Durant la primavera de 1950, Felt & Tarrant fabricaren el model 3D11 com a successor del Model M. Tenía un mecanisme de control d’errors redissenyat que permetia a l’operador mantenir els seus dits sobre les tecles quan es corregeix un error. En altres paraules, el mecanisme de control d’errors funcionava de manera pseudo-automática. L’estil de la caixa no va canviar gran cosa respecte a la carcassa del model M i la carcassa del model 3D11 era més lleugera.

comptòmetre-model-3d11

El model 3d11 junt a un manual d’instruccions per a realitzar operacions.

Model ST

El model SuperTotalizer  va ser fabricat en la dècada del 1930 i consistia en un registre total secundari extra davant del registre total primari. Aquest model no sols era capaç de contar ràpidament grans quantitats de números, sinó que també es podien realitzar càlculs paral·lelament als dos registres totals al mateix temps. Per a reiniciar els registres del SuperTotalizer es realitza tirant de la palanca de metall menuda de la part davantera a l’esquerra.

comptòmetre-model-st

Es poden veure els dos registres totals.

El registre frontal es pot activar de forma independent amb la finalitat d’acumular el total d’una sèrie de càlculs. La part frontal de la caixa és 7.62 cm més gran per poder acomodar el mecanisme adicional.

Operacions

Per a poder realitzar operacions al comptòmetre primer hem de saber quines són les peces que es gasten a l’hora de realitzar operacions com sumes, restes, multiplicacions i divisions. Les imatges següent mostren aquestes peces:

tecles

Les tecles estan formades per dos números: Els grans s’utilitzen per a qualsevol operació i els xicotets s’utilitzen en operacions de restes i divisions.

 

restadors

Els inhibidors de la resta s’utilitzen per a eliminar el préstec en operacions de restes.

 

indicadors-decimals

Els indicadors decimals s’utilitzen en operacions amb decimals i també en les divisions per a separar el quocient del residu.

Sumes

Per a realitzar qualsevol suma sols tens que polsar les tecles que desitges sumar i el resultat total es mostrarà al registre. Així de fàcil:

suma

Introduïm al comptòmetre el primer número (123). Introduïm al comptòmetre el segon número (789). El resultat total de la suma es mostra al registre.

Restes

Per a restar primer introduïm el minuend desitjat. Activem l’inhibidor de la resta en la primera xifra del minuend i després utilitzem el complement a 9 (números xicotets a les tecles) quan introduïm el subtrahend. L’última xifra del subtrahend la introduïm però restant-li 1.

restar

Restem 876-543: Introduïm el minuend al comptòmetre i activem l’inhibidor de la resta en la primera xifra. El següent pas és introduir el subtrahend però amb els números xicotets de les tecles. Cal anar en compte en l’última xifra del subtrahend ja que es té que introduir restant-li 1.

 

Multiplicacions

Les multiplicacions sols són repeticions de sumes però amb desplaçament de columna si hi cal. A continuació un exemple:

multiplicar

Multipliquem 258×32: Primer introduirem dos vegades cada xifra del multiplicant.

multiplicar

Multipliquem 258×32: Desplacem una columna a l’esquerra i introduïm 3 vegades cada xifra del multiplicant. El resultat total es mostra al registre.

 

Divisions

Per a les divisions també s’utilitza el complement a 9 igual que la resta. No s’utilitza l’inhibidor de la resta però sí el indicador decimal, per a saber el quocient i el residu. Aquest és l’exemple:

dividir

Introduïm el dividend (225) al comptòmetre i activem el indicador decimal situat a la primera xifra del dividend. A continuació introduirem varies vegades el divisor (53) amb els números xicotets fins que el número del dividend siga menor a 53. Cal anar en compte en l’última xifra del divisor ja que es té que introduir restant-li 1.

dividir

Arribem a divisor = 13, per tant és menor que 53 i acaba la divisió. El indicador decimal separa el quocient (4) del residu (13).

Instruccions

  1.  Polsar la bandera verda per a executar l’emulador del comptòmetre. Per a finalitzar, polsa el botó roig.
  2.  Polsar en Un poc d’història per a descobrir una xicoteta part de la seua història.
  3.  Polsar en Instruccions per a conèixer la informació bàsica per a realitzar operacions al comptòmetre.
  4.  Polsar en Començar per a executar el comptòmetre i començar a calcular.
    •  Per a reiniciar els registres del comptòmetre a zero, sols tens que polsar la palanca de reiniciar o bé polsant la tecla d’espai al teu teclat.

  • Per accedir a la pàgina de l’emulador en la web d’Scratch clica al següent enllaç: COMPTÒMETRE