Open Library, COBOL (1986 edition)

Creat el 1959 com a llenguatge de programació universal, però orientat a la implementació de programari de gestió, COBOL (per COmmon Business-Oriented Language) va ser el resultat d’una comissió composta per fabricants de computadores, usuaris i el Departament de Defensa dels EUA. El seu desenvolupament va estar fortament influenciat pel treball previ de Grace Hopper en un llenguatge que tinguera una sintaxi pròxima a l’anglès oral (Flow-Matic).

Llenguatge imperatiu, procedimental i fortament estructurat en quatre seccions (identification, environment, data i procedure), COBOL s’estandarditza per primera vegada el 1968 i permet programació orientada a objectes des de 2002. La implicació del Departament de Defensa, que força els fabricants a incloure’l en la distribució de maquinari, va fer que fora el llenguatge escollit per a la creació al seu dia de la gran majoria d’aplicacions de gestió a executar en grans sistemes centrals. Tanmateix, entre d’altres, el fet que la universitat en quedara fora del desenvolupament, o crítiques a la definició formal de la seua sintaxi, fa que la comunitat d’informàtics no prenguera en consideració COBOL i preferira altres llenguatges, com ara Fortran.

Grace Hopper (1959) carrying a COBOL manual

Malgrat l’intent original de crear un llenguatge de programació pròxim al llenguatge natural, la sintaxi i l’estructura rígides de COBOL, junt amb les més de 300 paraules reservades del llenguatge, fa que els programes COBOL semblen redundants i poc llegibles. L’aparició de nous llenguatges de propòsit general, de potents aplicacions de gestió, la desaparició dels grans sistemes d’ordinadors centrals, i la dimensió habitual de les aplicacions COBOL, fa que actualment la programació en COBOL es reduïsca al manteniment d’aquestes grans aplicacions.

El 2006 i 2012, la revista Computerworld va informar que el 60% de les companyies utilitzaven COBOL i que per a la meitat d’elles suposava el llenguatge principal utilitzat en les seves aplicacions de gestió. La intenció de migrar software COBOL depèn per a moltes d’aquestes companyies del cost que suposa, encara que en ocasions aquestes han canviat grans mainframes per hardware més actual i barat però han mantingut les aplicacions COBOL. Aquesta tendència pot canviar a causa de la manca de programadors experts que puguin ocupar-se del manteniment de les aplicacions existents (moltes agències dels EUA van expressar aquesta falta durant la pandèmia COVID-19).

El 2006 i 2012, la revista Computerworld va informar que el 60% de les companyies utilitzaven COBOL i que per a la meitat d’elles suposava el llenguatge principal utilitzat en les seves aplicacions de gestió. La intenció de migrar software COBOL depèn per a moltes d’aquestes companyies del cost que suposa, encara que en ocasions aquestes han canviat grans mainframes per hardware més actual i barat però han mantingut les aplicacions COBOL. Aquesta tendència pot canviar a causa de la manca de programadors experts que puguin ocupar-se del manteniment de les aplicacions existents (moltes agències dels EUA van expressar aquesta falta durant la pandèmia COVID-19).

COBOL ha influït en la definició d’altres llenguatges, com ara Pascal, així com l’estructura explícita dels seus fitxers de dades influïren en els sistemes posteriors de gestió de bases de dades. Fins i tot avui (2021) ocupa la posició 29a entre els llenguatges de programació més populars, d’acord amb el rànquing TIOBE.