Durant la dècada dels anys 70 del segle XX té lloc l’aparició, auge i consolidació del mercat de l’ordinador personal. L’instant en el qual aquesta etapa s’inicia pot fixar-se en 1977 quan apareix el que la revista Byte va titular com “La Trinitat del 77”.

Apple, Commodore i Tandy Corporation, comencen una carrera per a introduir el primer ordenador personal comercial d’èxit en el mercat. Respectivament, es presenten l’Apple II, el Commodore PET i el TRS-80.

En 1975 sorgeix també l’IBM Portable Computer. A pesar que tenia un pes pròxim a 25kg, es considerava portàtil perquè pesava menys que la resta d’ordinadors de l’època.

És en 1981 quan IBM, va diversificar les seues línies comercials amb IBM PC (i PC XT, en 1983), centrant-se també en el mercat del computador personal.

En la seua carrera per la creació de l’IBM PC, la companyia va descurar el registre de patents, i després d’un procés d’enginyeria inversa, van aparéixer els IBM PC clònics, que utilitzaven el mateix Sistema Operatiu que l’IBM PC, l’MS-DOS de Microsoft.

Pel seu costat, Apple presenta en 1983 l’Apple Lisa, el primer ordinador comercial amb interfície gràfica d’usuari, i un any més tard el Macintosh, el primer ordinador amb una interfície gràfica basada en Finestres, Icones, Menús i Punters. Encara que no va ser un èxit en el moment del seu llançament, sí que el va obtindre en els anys següents.

En els anys 80 els IBM PC clons dominaven el mercat i la resposta d’IBM a l’aparició del processador Intel 80386 va ser tardana. El Compaq Deskpro 386 va ser líder en 1986. Un any més tard, l’IBM System/2 no va obtindre l’èxit esperat.

L’èxit de clònics de l’IBM PC va suposar el declivi d’Apple (així com d’IBM).

En aquests anys els avanços tècnics permeten repensar el concepte d’ordinador portàtil. A partir de 1991, Apple, repensa la seua gamma de portàtils presentant amb èxit els PowerBook. IBM presenta el seu ThinkPad, el portàtil que més èxit va tindre.

En 1994, a fi de diversificar l’oferta, Apple presenta els Power Macintosh i els PowerPC, orientats a l’empresa, sent la primera opció entre els professionals creatius i dissenyadors gràfics.

En 1986, després de ser forçat a abandonar Apple, Steve Jobs fonga NeXT amb un grup de exempleados d’Apple. El NeXT Computer va suposar un plet amb Apple i va provocar que NeXT només poguera comercialitzar WorkStations.

El NeXT Computer i les seues successives actualitzacions van ser tot un èxit, sent el NeXT Cube la màquina en la qual Tim Berners-Lee crea el primer servidor web en el CERN.

Després de la compra de NeXT i la volta de Steve Jobs a la direcció d’Apple en 1997, es presenta el iMac G3, tota una revolució que va salvar a Apple de la fallida i que va suposar l’inici de la fi dels discos flexibles.

Tots els conceptes del NeXT Computer es van traspassar a la línia Power Mac que va durar, baix tal nom, fins al Power Mac G5 de 2003.

En 2005 IBM va vendre la seua divisió dedicada als ordinadors personals comercials a Lenovo, centrant-se en el món professional i en la recerca i desenvolupament. Mentrestant, Apple va continuar línies de producte dedicades a l’ordinador personal (iMac) i al món professional (Power Mac i Mac Pro).

A principis de segle, Apple provoca una sèrie de canvis en la informàtica personal deguts al llançament de nous productes. Així, presenta en 2001 l’iPod, amb el qual va arribar uns anys més tard iTunes i un nou concepte de mercat, primer de música, però prompte també de programari.

Al gener de 2007 Steve Jobs presentava l’iPhone, que es convertiria en el telèfon mòbil més venut de la història, i en 2010 l’iPad. Tots dos productes van canviar la visió de la informàtica personal, convertint el telèfon i la tauleta digital en els productes que substituiran, en la majoria dels casos, a l’ordinador com a eina per a l’accés als serveis i aplicacions, amb això va començar el que la premsa especialitzada va titular com “l’era post-PC”.

Agraïments: Rafael Sánchez