L’UNIVAC, el primer computador comercial dels Estats Units
Diego García Garijo
UNIVAC és l’acrònim d’Universal Automatic Computer, va ser dissenyat en la dècada dels anys 50 del segle XX per l’empresa Remington Rand i és considerat el primer computador comercial desenrotllat als Estats Units. Concebut pels pioners informàtics John W. Mauchly i John P. Eckert, este computador estava orientat a grans empreses, tant privades com públiques, a causa del seu elevat cost i els seus requeriments d’instal·lació. Amb este computador, entre altres coses, es va elaborar el cens als Estats Units de l’any 1951 i es va predir correctament el guanyador de les eleccions presidencials en 1952. En ambdós tasques l’UNIVAC I, en aquell moment una estrela mediàtica, va demostrar ser una màquina ràpida i precisa.
Vista general de la instal·lació de l’UNIVAC.
A l’esquerra tenim Mauchly als comandaments de l’UNIVAC junt amb dos operaris de la màquina.
Concretament l’UNIVAC emprava al voltant de 5.000 tubs de buit, cosa prou nova ja que contrastava als quasi 18.000 que usava el llegendari ENIAC, la qual cosa li permetia que la seua dimensió fora més reduït que l’anteriorment anomenada. Les seues dimensions eren 3,00 x 4,20 x 2,70 metres, la qual cosa la feia relativament xicoteta per a l’època comparadacon els seus competidors en aquells dies. Els creadors d’esta nova màquina van ser John P. Eckert i John W. Mauchly.
Els creadors de l’UNIVAC estudiant la seua nova màquina. A l’esquerra John Presper Eckert i a la dreta John William Mauchly
Esta màquina va ser dissenyada segons el principi de programa emmagatzemat, un concepte sorgit durant el disseny de l’ENIAC, també construït per Eckert i Mauchly, i formalitzat pel famós físic i matemàtic John von Neumann. El model descriu una arquitectura composta per una unitat de control connectada a una memòria, i esta memòria connectada al seu torn amb un dispositiu d’entrada, un altre d’eixida i una unitat aritmeticològica, la qual s’encarrega de dur a terme les operacions que van sent emmagatzemades en la memòria rebudes pel dispositiu d’entrada. Tant el dispositiu d’entrada com el d’eixida estava constituït per cintes magnètiques.
Arquitectura de l’UNIVAC Convertidor de targetes perforades a cinta Computadora central Panell principal Dispositius d’entrada i eixida
La memòria empleada en l’UNIVAC va ser de tipus línia de retard, la qual era capaç d’emmagatzemar dades aprofitant el temps que necessita un senyal per a propagar-se per un medi físic. La seua composició estava bàsicament constituïda per un tub farcit de mercuri amb un transductor piezoelèctric en cada extrem.
La memòria de l’UNIVAC. En la imatge podem apreciar la diferència de grandària amb les actuals memòries i la complexitat d’esta.
La cinta magnètica és un tipus de mig o suport d’emmagatzemament de dades que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetitzat, generalment òxid de ferro o algun cromat. El tipus d’informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com a vídeo, àudio i dades.
L’UNIVAC usava cintes magnètiques. Emmagatzemaven dades de qualsevol tipus i van ser molt noves per a l’època.
Quant a la programació es referix, la unitat bàsica de la memòria de l’UNIVAC és la paraula. Una paraula sempre conté 12 caràcters o dígits. Hi ha 63 possibles caràcters disponibles, i qualsevol combinació de 12 d’estos 63 caràcters constituïx una paraula. La memòria de l’UNIVAC té capacitat per a albergar o recordar 1000 paraules, les quals podríem visualitzar en caixes per a una millor comprensió, i cada caixa conté una única paraula amb els seus corresponents 12 caràcters. Per a fer referència a cada una de les caixes, utilitzem una direcció de memòria, on cada posició és una caixa i les quals estan numerades des de la 000 fins a la 999.
Caixes de la memòria de l’UNIVAC. Com podem apreciar en la imatge, es podien emmagatzemar tant números com lletres i la quantitat total de paraules emmagatzemades ascendia a 1000, anant de la 000 a la 999.
Emprant un simulador d’UNIVAC, hem dut a terme un programa que calcula el factorial d’un número donat. En les fotografies inferiors podem apreciar el codi del dit programa en llenguatge UNIVAC (imatge de l’esquerra) . La línia [000] conté la instrucció necessària per a carregar el número 1 i començar amb la multiplicació gràcies a la instrucció L00 011. La segona part de la instrucció d’eixa cel·la és un simple bot. La [001], conté la instrucció de multiplicació pel número emmagatzemat en la cel·la [012] (el qual usarem d’acumulador per a multiplicarpor +1 cada vegada) i guarda el resultat obtingut en la cel·la [013], que és la cel·la on anirem acumulant el resultat del factorial. Una vegada multiplicat, carreguem en rL el contingut de la cel·la [012] i en rA el contingut de la cel·la [010] (on tenim el número del qual estem calculant el factorial) per mitjà de les instruccions L m i B m respectivament per a, en la següent línia, comparar els dits registres per mitjà de la instrucció Q00 009, la qual, si ambdós registres són iguals, botarà a la línia [009] que és l’encarregada d’imprimir el resultat per pantalla i parar l’execució del programa. En cas contrari, el programa contínua amb normalitat en la línia [005], la qual càrrega el contingut de la cel·la [012] una vegada més per a sumar-li 1 i poder així multiplicar pel número següent una vegada es complete el bucle. A més carreguem el contingut de la cel·la [013] per a mantindre el registre rL actualitzat. Finalment, la línia [006] consta d’una instrucció buida i un bot incondicional, que redirigix el codi a la línia [001], fent que el codi s’execute recursivamente fins que es complete la comparació que el registre [012] i [010] siguen iguals. En la imatge de la dreta podem apreciar el debug del simulador, de manera que observem els passos que ha anat fent durant l’execució.
La repercussió social que va tindre el disseny i construcció d’esta màquina va ser desorbitada, sobretot després de la predicció a president dels Estats Units d’Amèrica l’any 1952. Els experts en política més rellevants de l’època apostaven amb tota seguretat pel candidat demòcrata, i durant l’elecció es va fer un programa especial, on la Remington Rand posaria a prova la seua nova màquina i mostraria tot el seu potencial al públic. Van introduir multitud de dades d’eleccions passades a l’UNIVAC i amb tan sols el 7% dels votants, este ja va predir una victòria indiscutible del candidat replublicano sobre el demòcrata. Després d’este escàndol, els productors de la cadena van ordenar la Remington Rand que modificaren els programes de l’UNIVAC perquè estimaren que la victòria seria del candidat demòcrata i així assemblar els resultats als que afirmaven els experts polítics. A l’acabar les eleccions, es va comprovar que l’UNIVAC estava en la veritat i el candidat republicà va ser el guanyador, per la qual cosa van haver de demanar disculpes a l’audiència i admetre que havien fet trampes en la predicció de l’UNIVAC. Ací va començar l’era de la por de les computadores, ja que, segons afirmava la gent, una predicció tan exacta i amb tan poques dades només podia ser obra de sers d’un altre planeta.
Charles Collingwood, Eckert i un operari de l’UNIVAC I la nit de les eleccions. El presentador de la cadena on es va emetre el resultat de les eleccions a president dels Estats Units no podia creure la predicció de l’UNIVAC.
Durant l’elaboració de l’UNIVAC I va haver-hi un tema que va donar molt de què parlar dins de Remington Rand: com vendrien semblant màquina i la farien viable comercialment parlant? Es comentava que la màquina era massa gran com per a poder fer-la comercial, massa cara després de la seua finalització, pel fet que s’havia pressupostat quelcom molt llunyà a la realitat, i que les probabilitats que es venguera prou bé com a perquè l’empresa tinguera beneficis eren més aïna remotes. En este vídeo es detalla com van publicitar la màquina i una prova del seu potencial a Nova York.
|
Moltes gràcies pel teu temps i espere que hages disfrutat amb l’UNIVAC.